Diumenge perfecte al Pedraforca

La sortida estava prevista per l’11 de setembre però vam considerar que com a club que recolza la independència del nostre país havíem d'assistir a l’espectacular manifestació que, com s’està veient en aquests últims dies, ha marcat un abans i un després en el futur de Catalunya. Així, la vam moure el diumenge 30 de setembre.

Vam quedar a les set del matí a la CEVA i un cop vam estar tots inscrits vam repartir-nos pels cotxes i cap al Pedraforca. Semblava que el temps no ens acompanyaria perquè el dissabte s’havia passat el dia plovent de valent, però al final els temps va estar a favor nostre. També semblava que seríem quatre gats comptats però al peu del Pedraforca n'hi vam arribar 19. Tres, però, tenien previst quedar-se per baix i intentar trobar algun bolet. Entre aquestes tres hi havia la Carla, una noieta de 12 anys que va acabar sent la protagonista de l’ascensió al Pedraforca. 

La Carla, la protagonista del dia

La seva mare no tenia previst, ni de bon tros,  que pugés fins el cim. Ella s’havia de quedar a buscar bolets. Però després de molt insistir i d'explicar a la Sílvia, la seva mare, que la Carla podia pujar de sobres fins a dalt al cim i que entre tots la vigilaríem i l’ajudaríem, la noieta de 12 anys va acabar marxat amb tota la colla direcció a un dels cims més emblemàtics de Catalunya. I com a bons catalans, el tresorer del club portava l'estelada hissada ben amunt. 

Al refugi Lluís Estasen a punt de començar a caminar cap al cim 

El ritme de pujada no va ser ni molt menys baix, tot el contrari. Uns quants de la colla, entre ells la Carla, des del principi fins al final no van afluixar ni un moment. N’hi havia que no els hi podíem seguir el ritme però, mica en mica, tots vam anar pujant pel camí fins arribar al Coll del Verdet. 

Anem avançant cap al Coll del Verdet

Abans de començar la grimpada vam agafar energies i vam menjar i beure una mica. Quan vam tenir les piles carregades vam continuar amunt. I la Carla, a davant de tot. Marcant un altre cop el ritme amb el president del club a darrera per ajudar-la en alguns moments de la grimpada. 

Grimpant pel Coll del Verdet

En Pep, el president del club, vigilant l'amfitriona de ben a prop 

Per suposat que la Carla va ser de les primeres d'arribar al cim. Mica en mica vam anar arribant la resta i un cop a dalt a menjar meló! Sí, sí, meló! I és que entre tres valents del club van pujar quatre melons i pernil. No era un gran dia per menjar-ne perquè a dalt al cim ens va acompanyar la boira i feia una mica de fresca, però tot i així va ser benvingut. Fins i tot vam tenir convidats que no entenien com se’ns havia ocorregut pujar quatre melons a dalt del Pedraforca. Però nois, és que els de la CEVA som així. Si no féssim l’animal no seríem nosaltres. Després del meló ens vam tirar les fotografies de rigor (i algunes altres...) i cap avall que encara ens quedava la famosa tartera.

Tota la colla a dalt al cim

Tallant meló dalt del cim del Pedraforca

És tradició de la CEVA fer un pilar a tots els cims que pugem (culpa de la que està dalt del pilar)

Una fotografia que mostra com fem l'animal

La tartera podem dir que per ser 17 de colla la vam baixar amb un temps rècord. I altre cop, la Carla a davant. Aquest vegada però sempre agafada  amb algú més gran. N’eren molts els que mai havien baixat per la tartera del Pedraforca però semblava que ho haguessin fet uns quants cops. Fins i tot, a un que ens venia lesionat del dit li vam haver de dir que afluixés el ritme de baixada. Tots vam baixar sense por i deixant’-nos arrossegar per les pedres. N’hi havia que corrien més que d'altres cosa que també els va portar alguna caiguda més dolenta... sort que estan valents!  

Vam arribar al refugi i per suposat allà ens estaven esperant les dues mames que s’havien quedat a buscar bolets (no en van trobar ni un). El primer que va fer la Carla quan va veure la seva mare va ser ensenyar-li un vídeo perquè veiés com havia baixat de ràpid la tartera agafada de dos nois. A la mare, no li va quedar cap més remei riure. La seva filla havia arribat a baix sense ni un pelat. En resum, la sortida va anar perfecta!